Més de 30 persones van omplir ahir al vespre la sala d’actes del Consell Comarcal del Ripollès per assistir a la presentació del Pla Estratègic d’Aprofitament de Biomassa Forestal per a ús Energètic a la Comarca del Ripollès. Un Pla que demostra, amb xifres, la viabilitat de la implantació de l'energia a l'àmbit públic del Ripollès.

Alcaldes i alcaldesses del Ripollès, regidors, tècnics de la comarca i d’Osona, representants de diverses entitats i associacions del territori van voler conèixer de primera mà el document que demostra, amb xifres i anàlisis sobre el terreny, que el Ripollès és una comarca capacitada per desenvolupar la implantació de l’ús de la biomassa forestal per a usos energètics en l’àmbit públic.

Un document impulsat des del Consell i redactat per tècnics del Consorci d’Espais d’Interès Natural del Ripollès (CEINR) amb el suport de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN). Precisament l’enginyer de forests del CEINR i redactor del Pla, Jordi Faus Colomer, va ser l’encarregat de presentar-lo, juntament amb el gerent, Esteve Pous.

El va precedir el president del Consell Comarcal del Ripollès, Enric Pérez, que va dir que tenim entre mans “un document amb base sòlida que pretén tenir un efecte demostratiu de cara al sector privat per entre tots poder crear un nou sector econòmic a la comarca”. Pérez va afegir que des de fa pocs dies la comarca ja compta amb una primera experiència, la de Planoles, que s’ha estrenat amb la utilització d’una caldera que transforma la biomassa forestal com a energia per escalfar, en aquest cas, l’escola, les tres sales cíviques, el dispensari i, de cara a l’any que ve, s’espera que també la sala d’actes del Casino.

LES XIFRES DEL PLA

El Pla presentat ahir vol demostrar la viabilitat de la implatanció de l’aprofitament de biomassa forestal per escalfar els equipaments públics del Ripollès. Per analitzar-la, el Pla parla d’un supòsit d’instal·lació d’entre 23 i 25 calderes en diferents equipaments.

Al Ripollès hi ha 51 forests d’utilitat pública propietat dels ajuntaments del Ripollès amb una superfície forestal aprofitable per biomasa de 8.947 hectàrees i amb una potència anual aprofitable de 14.720 tones verdes cada any. D’altra banda, la previsió de demanda potencial màxima d’estella en edificis municipals pels 19 ajuntaments del Ripollès seria de 1.379,5 tones verdes d’estella l’any (hi hauria, doncs, matèria primera de sobres per al subministrament de màxims estimat).

La superfície de bosc és heterogènia, això vol dir que hi hauria ajuntaments que no podrien produir suficient biomassa del seu bosc públic. En aquest cas, tindrien la possibilitat d’adquirir estella de màximes garanties al mercat.

Les espècies arbòries objecte dels aprofitaments serien de manera més destacada el pi roig i d’altres com el pi negre, el faig, el roure, l’avet i altres espècies caducifòlies.

Tenint en compte aquests números i fent un estudi de costos en comparació amb altres energies, amb la implantació de la biomassa l’estalvi anual de la comarca respecte al gasoil seria de 230.000 euros anuals.  Sens dubte, aquest és el resultat més rellevant del Pla estratègic ja que el preu energètic final d’estella produïda en l’àmbit públic del Ripollès seria de 14,92 €/MWh. Aquest preu està molt per sota de la resta de combustibles, inclosos també altres biocombustibles com l’estella d’origen industrial (18,02 €/MWh) o el pellet a granel (48,61 €/MWh). Quan es compara aquest preu amb el d’altre combustibles més tradicionals com el gasoil C la diferència resulta abismal (75,92 €/MWh pel Gaosil C; 52,14 €/MWh pel Gas Natural; 117,76 €/MWh per l’energia elèctrica).

Fent aquesta comparativa queda clar que la biomassa forestal que es pot extreure de l’àmbit públic del Ripollès és molt més rendible que la utilització dels altres combustibles fòssils i biocombustibles. La barrera que hi ha actualment, però, és l’elevat cost inicial d’instal·lació de la caldera i l’obra civil que comporta, que pot pujar entre 50.000 i 100.000 euros. Per això cal un esforç inicial, que es pot ajudar de subvencions de fins a un 50% per part de l’ICAEN.

Per donar exemple de la instal·lació a la comarca ja hi ha el cas de Planoles i properament es posaran en marxa altres calderes a Vallfogona de Ripollès, al futur Centre de la Natura a Planoles, a la seu del CEINR a Ribes, a Llanars, a Campdevànol i al Centre Formatiu del Ripollès a Ripoll.

Consulteu més dades a la presentació del Pla

Mireu la notícia emesa pel TN Comarques de Girona el 5 de novembre de 2010