Actualment estem immersos en una època de crisi que afecta tota la ciutadania i especialment els col·lectius més vulnerables de la societat, entre els quals es troba la població immigrada. Catalunya, històricament ha estat receptora d’immigració que cercava una vida millor. 

A l’any 2011, per primera vegada des del 2000, es registra una disminució en la taxa de població immigrada, que havia crescut ininterrompudament des del 2000 fins al 2010.

Al Ripollès, una comarca de muntanya econòmicament deprimida, la taxa d’immigració sempre s’ha situat entre les més baixes de tot Catalunya, la majoria de vegades ocupant la darrera posició. Tot i així, any rere any, ha anat augmentant moderadament, situant-se al 8.6% a 1 de gener de 2011, segons les dades oficials publicades per l’Idescat.

És important remarcar que el nombre total de població empadronada al Ripollès ha decrescut en 187 persones respecte el mateix període de l’any 2010, mentre que el nombre de persones immigrades ha augmentat, concretament amb 49 persones més.

Si s’analitza la piràmide d’edats de la població immigrada ripollesa, s’observa que el gruix més important l’ocupen les franges compreses entre els 25 i els 39 anys. També és destacable l’aportació de la immigració als gaps més joves de la piràmide d’edats (dels 0 als 24 anys) mentre que és poc significativa la seva presència a partir dels 55 anys en endavant. Aquest fet contrasta amb el que succeeix amb la població autòctona que perfila una piràmide d’edats més aviat invertida, engruixint les edats més avançades i afeblint-se considerablement en les edats més joves. Per tant, l’aportació de la immigració en aquest aspecte és molt positiva.

Quant a les nacionalitats predominants a la comarca, la marroquina continua essent la principal (42% respecte el total de població immigrada de la comarca), seguida de la romanesa (10.31%) i de la colombiana (8%). De les 10 nacionalitats majoritàries a la comarca, totes disminueixen en nombre excepte la romanesa i l’hondurenya, que es mantenen igual.

En referència als municipis de la comarca, 9 d’ells disminueixen la taxa mentre que 10 municipis l’augmenten. També destaca el fet que 8 municipis registren una taxa inferior al 5% de població immigrada, 5 pobles se situen entre el 5 i el 10% i finalment, 6 municipis tenen més del 10%.

Per a més informació, consulteu el Recull de dades de població immigrada, 2011.