Ahir dimarts es va aprovar el decret de declaració de Parc Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser que ocupa 14750 hectàrees repartides entre els municipis Molló, Pardines, Planoles, Queralbs, Setcases, Ribes de Freser i Vilallonga de Ter. Aquesta declaració permetrà compatibilitzar la conservació del patrimoni natural amb el desenvolupament social i econòmic donant resposta a la demanda reiterada del territori i consensuada amb els prinicpals agents econòmics i socials.

Després de l’acte celebrat al matí al Palau de Generalitat, a la tarda es va fer una roda de premsa a la seu del Consell Comarcal on tant el president del Consell Comarcal com els alcaldes i alcaldesses dels municipis que forman part del parc van manifestar la seva satisfacció per l’aprovació d’aquesta declaració. Joan Manso, president del Consell, va explicar les noves oportunitats que aquesta declaració suposa pel territori, amb la creació de noves eines de gestió que facilitaran el debat entre totes les parts amb l’objectiu d’aporofitar les potencialitats del parc i avançar en la cohesió comarcal.

Aquesta declaració de Parc Natural implicarà més reconeixement i més capacitat de gestió. Aquest és el 14è de la Xarxa de Parcs Naturals de Catalunya i comptarà amb un equip de gestió que treballarà amb els següents objectius:

– Conservar els valors naturals excepcionals que caracteritzen aquesta part del Territori.

– Promoure la ramaderia extensiva tradicional

– Facilitar la comercialització de productes i serveis  relacionats amb el Parc, potenciant el turisme i les activitats de natura.

– Ordenar l’ús públic, controlant la sobrefrequentació, (curses, travesses, etc)

– Reforçar els lligams a l’altra banda de la frontera, amb el Parc Natural Regional del Pirineus Catalans i les seves reserves naturals.

El parc comptarà amb una xarxa d’equipaments i serveis, distribuïts entre els municipis que en formen part, per acollir els visitants i facilitar la gestió administrativa.

L’àmbit del Parc defineix un espai singular i el darrer exemple típic de l’alta muntanya pirinenca oriental, a la frontera amb França. Es tracta d’un territori que s’estén entre els 1.280 i 3.000m d’alçada, i conserva molt bé els sistemes alpins i subalpins amb una flora d’alta muntanya rica i diversa.

Des del 1993, l’espai gaudeix d’una protecció bàsica que li atorga el fet d’haver estat declarat espai inclòs al PEIN i posterioment a la Xarxa Natura 2000, però aquesta protecció no era suficient per garantir la protecció dels valors naturals, geològics, paisatgístics i culturals, sense haver de renunciar als aprofitaments dels seus recursos naturals. A més l’espai ha de fer front a una intensitat creixent de diverses activitats de lleure i d’esport que convé ordenar i regular, en matèria d’ús públic.