El ple rebutja l’aplicació de l’article 155 i la considera una “anul·lació política” de Catalunya

24 d'octubre de 2017

“Cal defensar les nostres institucions, el president, el govern, les escoles, la televisió, la policia… Es tracta de defensar quelcom més important, que és la democràcia”. Així ha argumentat el president del Consell Comarcal del Ripollès, Joan Manso, la voluntat d’aprovar al ple de la institució una moció de rebuig a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola. Manso ha subratllat que aquest gest unilateral de les institucions de l’Estat espanyol “torna a treure a la llum els temps passats, la voluntat recentralitzadora de l’Estat i hi troben gust”.

 

 ple-mocio-155-24oct17_1 ple-mocio-155-24oct17_2

 

La moció, proposada per l’Associació Catalana de Municipis i l’Associació de Municipis per la Independència, ha estat aprovada amb els vots a favor de tots els grups polítics excepte el PSC-CP, que s’ha abstingut, però s’ha manifestat contrari a l’aplicació de l’article 155. Manso ha agraït al conseller de la formació, Carlos Fernández, “que s’aparti de la línia Sánchez del PSOE” i qualifica el seu gest d’”expressió democràtica lloable” que no comparteix. En aquesta línia s’ha expressat el vicepresident Josep Coma, que ha recalcat que les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica es van aprovar amb la majoria dels vots dels diputats escollits de forma democràtica pels ciutadans. Així mateix, irònicament ha reblat: “En canvi, la modificació en una tarda de la Constitució espanyola no és saltar-se les lleis? No és un ‘atropello democrático’?”. Coma ha tancat la intervenció recordant que els diputats han de poder modificar les lleis adaptar-les a la modernització de la societat i ha afegit: “Si no, les dones no votarien, els homosexuals no es podrien casar i encara hi hauria esclaus”.

Amb l’aprovació de la moció, el Consell Comarcal del Ripollès condemna el fet que les institucions espanyoles hagin respost no només amb “incapacitat de diàleg” sinó també amb “repressió” i una “retallada de drets” el plantejament polític que ha fet la societat catalana. Un plantejament legitimat, no només amb el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre, sinó ja el 27 de setembre del 2015 amb unes eleccions que van legitimar àmpliament el full de ruta independentista.

En aquest sentit, el ple de la institució denuncia la vulneració de drets fonamentals, la censura d’internet i de mitjans de comunicació, la violació del secret postal, les detencions de càrrecs públics, querelles i processos judicials contra el govern català, la mesa del Parlament i més de 700 alcaldes i alcaldesses, la violència policial brutal exercida contra població pacífica l’1 d’octubre, l’empresonament dels líders de la societat civil, el gran desplegament de forces policials que encara es manté a Catalunya i la intervenció i congelació dels comptes de la Generalitat de Catalunya.

El ple del consell comarcal posa de manifest que, passada l’ombra de la dictadura franquista, ara són tres partits polítiques que utilitzen el marc democràtic per tornar a “sotmetre Catalunya” en una situació d’“anul·lació política”. Amb això, la corporació fa patent el seu suport a la Generalitat i al Parlament perquè facin efectiu el mandat democràtic referendat l’1 d’octubre tal com marca la llei que el regulava, juntament amb la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República. Alhora, el consell també insta el govern espanyol i els partits polítics que li donen suport a aturar la suspensió de l’autonomia de Catalunya.

El ple també ha servit per ratificar les mocions que dimarts passat superaven el tràmit al Consell de govern. Una, condemnant la violència de la policia espanyola durant la jornada electoral de l’1 d’octubre. L’altra, demanant l’alliberament immediat dels presidents d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez. Totes dues mocions han rebut els vots afirmatius de totes les formacions excepte el cas de PSC-CP, que s’ha abstingut.

Compartiu-ho amb: