El Consell Comarcal del Ripollès té entre els seus propòsits contribuir a dotar la nostra societat d’eines per seguir avançant davant dels reptes més candents. És en aquest marc que, conjuntament amb la comunitat de comunes Conflent Canigó, ha organitzat una jornada tècnica transfronterera per intercanviar perspectives en l’àmbit de les polítiques de cohesió social i de convivència.

La jornada, encapçalada pel vicepresident ripollès Josep Coma i el vicepresident del conflentí, Bernard Loupien, ha resultat ser una sessió innovadora, enriquidora i productiva per a les dues comarques. Això és així en tant que ha permès dibuixar de costat dos escenaris de treball molt diferents. D’una banda, el cas ripollès és el d’una comarca on les polítiques giren molt al voltant dels fets ocorreguts el 17 d’agost del 2017. A més, és a l’administració on pivota el pla d’acció, liderat per un grup operatiu amb participació de diversos organismes públics, i que dóna lloc a l’anomenat nou model de convivència. De l’altra, França acumula un bagatge de molts més anys treballant en aquesta matèria. En aquest sentit, a més, la feina es duu a terme des del teixit associatiu i, en definitiva, des de la comunitat.

COHESIÓ, ACOLLIDA I ACOMPANYAMENT

Pel que fa a les intervencions del Ripollès, la directora del Consorci de Benestar Social del Ripollès, Elisabeth Ortega, ha presentat i contextualitzat la creació del nou model de convivència. Seguidament, tècniques de cohesió social del Consorci de benestar social del Ripollès juntament amb les tècniques de Joventut del Ripollès s’han centrat en el procés de radicalització de les persones disposades a fer un atac i de l’impacte que van tenir sobre la societat ripollesa els atemptats que va patir Catalunya el 17 d’agost del 2017. També hi ha hagut intervencions centrades en el vessant de la cohesió per part de tècnics dels punts Òmnia de Ripoll i del departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Pel que fa a la Catalunya Nord, s’ha posat en relleu el paper que juga en aquest àmbit l’acompanyament de les persones migrades mitjançant la intervenció de consellers de la matèria. També s’ha parlat dels riscos de radicalització amb psicòlegs i educadors, a més de l’acolliment de migrants de la mà de personal d’institucions com el Centre d’acollida de demandants d’asil de Fullà. La sessió ha acabat amb un debat sobre la prevenció, la detecció i les formes d’intervenció en aquest àmbit. A més dels tècnics que han dut a terme les presentacions, en aquesta jornada també hi ha assistit altres persones vinculades amb les polítiques de cohesió social i convivència d’una banda i l’altra del Pirineu.

6 ANYS D’AGERMANAMENT RIPOLLÈS CONFLENT

L’agermanament entre el Ripollès i el Conflent es va segellar el 2013 arran dels vincles històrics i identitaris. Constitueix un fet inèdit, ja que és la primera i única vegada que dues comarques signen un agermanament d’aquestes característiques. Des d’ençà, el Consell Comarcal del Ripollès i la Comunitat de Comunes Conflent Canigó desenvolupen diverses activitats de forma conjunta a més de diverses trobades periòdiques que s’alternen entre les dues comarques: dues reunions anuals del comitè d’enllaç format pels càrrecs electes, una diada intercomarcal festiva pensada per a la ciutadania i també una jornada tècnica com la d’aquesta setmana per fomentar l’intercanvi de coneixement entre els dos territoris. La darrera es va celebrar a Vilafranca de Conflent i va girar al voltant del món de la producció agroalimentària local.