El projecte neix de la confluència d’interessos, d’una banda, de les cuines de les escoles, que han de complir una normativa sanitària i de qualitat cada vegada més exigent i, de l’altra banda, de l’Hospital Comarcal, la cuina interior del qual ha quedat obsoleta i necessitava dotar-se d’unes noves instal·lacions.
En aquests moments el projecte es troba en una fase d’estudi avançat, en què s’han detectat les oportunitats i s’està valorant la viabilitat. Segons Enric Pérez, “un cop tinguem clar que el projecte tira endavant, començarem la fase de comunicació amb les escoles i les AMPES perquè sàpiguen en què consistirà tot el procés”.
La cuina centralitzada significaria una adaptació a l’última tecnologia alimentària ja que es posaria en marxa un procés de línia de fred. Això significaria que els centres receptors, en aquest cas les escoles i l’hospital, haurien de tenir el seu equipament per acabar de fer la línia de calent.
Tant el president del Consell Comarcal com el del Patronat de la Fundació de l’Hospital Comarcal de Campdevànol, Jaume Vilarrasa, han deixat clar que aquest projecte no es traduirà en la supressió de llocs de treball. Pérez ha recalcat també que si bé el projecte respon a unes necessitats actuals, també podria respondre a necessitats de futur, com per exemple donar servei a menjadors socials, residències geriàtriques o a domicilis de persones dependents.
Si es determina que el projecte és viable, podria entrar en funcionament de cara al setembre de l’any 2010, un cop s’hagi fet el concurs públic per adjudicar-ne la gestió. Es podria posar en marxa en una nau industrial que el Consell Comarcal té en reserva al polígon Niubó de Campdevànol i podria suposar un cost d’un milió i mig d’euros, sumant les despeses de l’espai i els equipaments.