El Ripollès celebra els 80 anys de l’Estatut de Núria amb la vicepresidenta del Govern

25 d'octubre de 2012

El Consell Comarcal del Ripollès ha organitzat un acte institucional per commemorar el 80è aniversari de l'Estatut de Núria. Serà el proper 31 d'octubre al matí a Vall de Núria, Queralbs, i serà presidit per l'Honorable Sra. Joana Ortega i Alemany, vicepresidenta del Govern de la Generalitat. 80 anys després es tornarà a l'emplaçament on es va redactar l'avantprojecte d'Estatut d'autonomia, aprovat posteriorment per pleibiscit a Catalunya i ratificat a les corts espanyoles el 9 de setembre de 1932.

Gràcies a la col·laboració i suport de l'estació de muntanya i de Ferrocarrils de la Generalitat, l'acte institucional es farà a la històrica Sala de l'Estatut de Vall de Núria i comptarà amb una conferència del director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya, el Sr. Jaume Sobrequés. Hi haurà diverses autoritats a banda de la vicepresidenta del Govern, com el delegat del Govern a Girona, el president de Ferrocarrils de la Generalitat, el director de l'Agència Catalana de Joventut, el president del Consell Comarcal del Ripollès, expresidents de l'ens comarcal, consellers comarcals, alcaldes i alcaldesses i representants de diferents institucions i entitats de la comarca.

L'acte també compta amb el suport del Parlament de Catalunya i pretèn ser un moment de record i de reflexió al voltant del passat, del present i del futur del procés autonòmic del poble català.

 

Consulteu el programa previst

Dossier de premsa de l'efemèride

 

Ponència redactora de l'Estatut de Núria. D'esquerra a dreta, Martí Esteve, Jaume Carner, Rafael Campalans, personatge no identificat, Josep M. Millàs Raurell, Pere Coromines i Antoni Xirau. Núria, juny de 1931.

Foto: Fundació Pere Coromines

 

Breu ressenya històrica

El 14 d’abril del 1931, Francesc Macià proclama la República Catalana, però topa amb l’oposició del govern provisional de la República Espanyola. Així, l’estat català queda reduït al govern de la regió catalana (Generalitat de Catalunya), al qual se li encomana l’elaboració d’un avantprojecte d’estatut d’autonomia, que hauria de ser objecte d’un pleibiscit a Catalunya i ratificat per les corts espanyoles. Aquest avantprojecte es va redactar a la vall de Núria, al municipi de Queralbs, al Ripollès, i posteriorment va ser aprovat per la diputació provincial, per la Generalitat i per la població catalana a través de pleibiscit.

L’Estatut de Núria propugnava una estructura federal per Espanya, la creació d’un govern comú pels Països Catalans i el reconeixement de la llengua catalana com a única oficial a Catalunya. La Generalitat tindria competències exclusives en ensenyament, règim municipal, divisió territorial, dret civil i hipotecari, organització judicial, obres púbiques, beneficiència, riquesa agropecuària i ordre públic. També tindria competència executiva sobre alguns temes de legislació espayola, com alguns impostos i recaptacions.

 

Ponència redactora de l'Estatut de Núria. D'esquerra a dreta, Josep M. Millàs Raurell (secretari), Jaume Carner (president), Pere Coromines, personatge no identificat, Martí Esteve, Antoni Xirau i Rafael Campalans. Núria, juny de 1931.

Foto: Fundació Pere Coromines

 

El maig de 1932 es va obrir el debat de l’Estatut a les Corts, on es va modificar el text a la baixa de manera substancial: es defineix Catalunya com a regió autònoma dins l’estat espanyol, s’instaura el bilingüisme oficial i es redueix la competència legislativa i executiva catalana en les matèries reivindicades per l’Estatut de Núria. Tot plegat enterra l’esperit federador i consolida l’essència regionalista i de dependència.

La llei s’aprova a Madrid el 9 de setembre de 1932i els recels espanyols, a més de la rebaixa del text aprovat a Catalunya, també es manifesten després d’aquesta data: la transferència de competències de l’estat a Catalunya es produeix de manera exasperadament lenta. I des de Madrid es declara inconstitucional la primera llei social elaborada en base al text estatutari, la Llei de Contractes de Conreu.

Compartiu-ho amb: