Amb l’objectiu de reforçar, en un període de quatre anys, el Ripollès com a destinació turística potent amb els recursos naturals com a atractiu principal, el Consell Comarcal del Ripollès va fent realitat les actuacions relacionades amb el pla L’experiència dels Pirineus més autèntics. Es tracta d’un projecte dotat amb 1.966.107,57 euros, aportats per la convocatòria 2014-2020 del Fons europeu de desenvolupament regional (FEDER) administrat pel departament de Governació, Administracions públiques i Habitatge i pel Pla de foment territorial del turisme, del departament d’Empresa i Coneixement.
Després de formalitzar el contracte d’adjudicació, està previst que en qüestió de dies comencin les obres d’adequació dels jardins de la torre de la Puda, de Sant Joan de les Abadesses. Aquest espai, d’un elevat interès natural, paisatgístic i arquitectònic, està ubicat a la sortida del nucli urbà en direcció a Ripoll. L’objectiu és poder obrir aquest jardins al públic i crear-hi un centre d’interpretació a l’aire lliure de la flora i la fauna del riu Ter, a l’alçada de Sant Joan. Les actuacions sumen un import de 158.547, 21 € i van lligades a la voluntat del Pla general de millora urbana de Sant Joan de les Abadesses d’incorporar valors urbans, naturalístics i paisatgístics al conjunt de la vila.
LES OBRES, LLESTES ABANS DE LA FESTA MAJOR
Aquestes obres, que es preveu que estaran enllestides abans de la Festa Major, permetran rentar la cara a aquest espai per fer-lo agradable per al passeig i el gaudi, a més de convertir-lo en un indret per dur a terme tot tipus d’activitats, fins i tot en horari nocturn. L’actuació començarà esbrossant i segant els jardins. Tot seguit s’hi ampliaran els accessos des de la carretera de Ripoll i el paviment dels camins es desmuntarà peça per peça i es restaurarà. Es netejaran les escales i es restauraran els antics canals de rec i els murs. També s’hi construirà un camí nou de formigó, d’un metre i mig d’amplada des dels jardins fins a la font de la Puda. Aquest camí tindrà una tanca vegetal per separar-lo els talussos amb desnivell. Es posaran baranes a la zona de la pèrgola i es col·locaran contraforts a la zona de la pista de bàsquet, on es recolzen els pilars de la pèrgola. Es remodelarà i condicionarà el brollador de l’estany, que guanyarà profunditat. També es millorarà el paviment de la pista esportiva perquè pugui acollir una zona de jocs infantils i es col·locaran i passamans a totes les zones on hi pugui haver perill de caiguda pels desnivells. Perquè aquest espai sigui practicable durant la nit, s’hi instal·larà un sistema d’enllumenat amb balises i columnes de fins a sis metres.
Pel que fa a la vegetació, s’hi afegirà arbrat nou. Entre altres espècies, la voluntat és apostar pel cedre del Líban, els xiprers i l’erable de fulles vermelles per marcar la transició entre la part baixa i la part mitja del jardí. A la zona on actualment no hi ha arbrat s’hi plantarà til·ler platejat. Les tanques vegetals es faran a base de faig de fulles vermelles, eleagnus i boixos. Pel que fa als diversos parterres, en les zones més assolellades s’hi plantaran rosers enfiladissos i plantes aromàtiques com l’espígol, la farigola, el romaní i la sàlvia. En canvi, als espais amb possibilitat de rec s’hi posaran arbustos com les maduixeres o els nabius.
HISTÒRIA
El 1952, Carmel Casanovas i Riera, qui fou alcalde de Montgat (el Maresme) i pare de l’actual propietària, va construir-se una segona residència, anomenada torre de la Puda, als afores de Sant Joan de les Abadesses. El jardí, que ara serà objecte de la remodelació, es construeix el 1954 a partir del disseny del paisatgista Joan Mirambell. L’obra la va executar, a la dècada dels seixanta, el jardiner local Antoni Vinuesa. Hi va aplicar una tipologia d’arbrat similar a la dels jardins del casal de Rama o de la torre de Can Klein, entre d’altres. Com a curiositat, la pista esportiva del jardí es va inaugurar amb un partit de bàsquet entre el Joventut de Badalona i el Montgat.
L’EXPERIÈNCIA DELS PIRINEUS MÉS AUTÈNTICS
Les obres dels jardins de la Puda, a Sant Joan de les Abadesses, són només una de les actuacions previstes dins del projecte L’experiència dels Pirineus més autèntics; un pla de promoció del turisme impulsat pel Consell Comarcal del Ripollès que vol donar resposta a l’evolució i els canvis de tendència del sector associats al segle XXI. Sobretot, pensant en la difusió i comercialització unitària dels productes turístics de la comarca. Això, partint de la idea que el Ripollès té el turisme com a sector econòmic primordial de futur com a alternativa natural a les crisis dels altres sectors, i atenent alhora la creació recent del Parc natural de les capçaleres del Ter i del Freser. El resultat serà la configuració d’un model inèdit de gestió turística en l’àmbit comarcal-regional de Catalunya. La idea s’ha desenvolupat a partir de l’Estudi de Revisió Estratègica Turística del Ripollès, elaborat prèviament.
Concretament, les fites del pla són definir nous objectius per al turisme del Ripollès pel que fa a productes, públics i canals de comercialització; diferenciar-se respecte la resta d’oferta turística similar a partir d’elements de singularitat amb fort atractiu; crear una nova fórmula organitzativa més eficient i eficaç que unifiqui les iniciatives turístiques tant públiques com privades de la comarca; i impulsar noves formes de comercialització per focalitzar els esforços a l’obtenció de resultats a curt, mitjà i llarg termini.
El desenvolupament d’aquest pla amb horitzó al 2020 pivotarà sobre tres eixos: el romànic, la gastronomia i la natura. Aquesta última, englobant el turisme purament de natura, el turisme actiu relacionat amb els esports de muntanya (tresc, esquí, curses, etc.) i també l’ecoturisme. De fet, es constata que el Ripollès posseeix unes característiques geogràfiques, de biodiversitat i socials ideals per al desenvolupament d’un turisme de qualitat relacionat amb la natura i la cultura i un dels trets distintius és el fet que es troba a poc més d’una hora de Barcelona.