Joaquim Colomer se suma a la petició de diversos consells d’un confinament perimetral comarcal

Publicat el

El president, Joaquim Colomer, amb màscara, en una roda de premsa

El president del Consell Comarcal del Ripollès demana que el confinament perimetral municipal de caps de setmana es revisi i es passi a una delimitació comarcal. “No és normal que una persona d’un poble petit no pugui anar a un de més gran per utilitzar serveis del dia a dia que són bàsics”, assegura, en relació a la restricció de moviment que s’aplica des de les sis del matí de divendres i fins a les sis del matí de dilluns. Ja no només referint-se als pobles que no tenen botigues, posa per exemple el cas d’una persona que, en aquest interval de temps, es pugui quedar sense un bé bàsic per a l’hivern com el gas butà o la fusta per a l’estufa o la llar de foc.

És per això que Joaquim Colomer se suma a la petició d’altres presidents i d’alcaldes de comarques amb poca densitat de població com la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Pla d’Urgell, el Pallars Jussà o el Pallars Sobirà, que demanen que aquest confinament sigui comarcal. De fet, Colomer considera que caldria defugir els centralismes i apostar per mesures més asimètriques per a un país tan divers com Catalunya; “mesures consensuades amb els sectors econòmics afectats i amb el territori”, ha reblat.

El president del Consell Comarcal del Ripollès, recollint la inquietud del sector de la restauració,  posa de manifest que els establiments dels municipis menys poblats segueixen resultant damnificats. I és que, per molt que puguin obrir fins al 30 % de l’aforament, el volum d’habitants i, per tant, d’usuaris potencials, no fa rendible l’obertura. A això s’hi afegeix que els negocis no poden fer front a determinats costos de personal quan bona part de la facturació dependrà de l’ús de les terrasses, que a l’hivern resta molt condicionat per la meteorologia i les temperatures, a diferència del que pugui passar a poblacions més meridionals o del litoral. Això, sense oblidar la complexitat de preveure el proveïment de productes amb caducitat curta a l’expectativa de si les terrasses seran utilitzables segons la temperatura o el temps que faci.