Actualització: en la reunió d’electes del Pirineu del 28 de gener, els alcaldes decideixen suspendre la concentració atès que la Generalitat ha mostrat voluntat d’escoltar les peticions i donar-hi resposta en una propera trobada telemàtica. Als motius s’hi suma la situació d’empitjorament de la pandèmia i el context polític electoral.

Reunió, probablement sense precedents, amb alcaldes, presidents dels consells comarcals del Ripollès i l’àmbit territorial de l’Alt Pirineu i l’Aran, a més de la síndica aranesa, amb més de seixanta participants. El motiu, consensuar un manifest per reclamar un tractament diferenciat del PROCICAT pel que fa a les mesures de prevenció de contagi de la covid-19. Per part del Ripollès hi han participat nou alcaldies, a més del president, Joaquim Colomer.

Els electes que hi han participat consideren que aquest territori té unes característiques que el fan singular, en el context de Catalunya i, per tant, les restriccions implementades per la Generalitat sovint hi resulten incoherents i excessives. Joaquim Colomer, en aquest sentit, ha manifestat que la realitat del Ripollès és la mateixa que a l’àmbit territorial de l’Alt Pirineu i Aran malgrat estar circumscrit al de Girona.

“JA N’HI HA PROU QUE ENS POSIN AL MATEIX SAC”

Així mateix ha insistit que no es pot tractar de la mateixa manera el Ripollès, amb 26 habitants per quilòmetre quadrat, que el Barcelonès, amb 15.000. “Ja n’hi ha prou que ens posin al mateix sac”, ha sentenciat. En aquest sentit, ah apuntat que “no s’acaba entenent com hi pot haver un confinament municipal, que és insostenible i impracticable”, especialment en pobles petits i sense serveis, els habitants dels quals s’han de “justificar de manera continuada per satisfer necessitats bàsiques”.

En tant que president del Fòrum comarcal de l’Associació catalana de municipis i comarques, ha explicat que des de l’organisme s’ha reclamat poder participar a les reunions del PROCICAT per aportar-hi, així, la visió municipalista. Una petició que, malgrat ser reiterada, no ha obtingut resposta. En definitiva, el president ha lamentat el que titlla de “desgovern”, en relació a la Generalitat, i que no es tinguin en compte les peticions dels habitants i les institucions del Pirineu.

EL MANIFEST

Pel que fa al contingut, el manifest recull el compromís del món local pirinenc amb la lluita contra la pandèmia de la covid-19, l’agraïment per la tasca feta per part del personal sanitari i social, a més del suport a la ciutadania, els sectors econòmics i l’escalf per a les víctimes. Alhora, reclama a la Generalitat i al govern d’Espanya que tinguin en compte “la realitat i la singularitat del territori del Pirineu, amb extensió territorial, baixa població, baixa densitat de població, nuclis i unes especificitats pròpies”. Una presa en consideració que s’hauria de traduir en “mesures diferenciades per territoris que són diferents”, especialment, en un confinament comarcal i no en clau municipal.

Amb això, el text considera que mesures com el tancament del comerç no essencial durant el cap de setmana o les franges horàries establertes per a la restauració “no tenen sentit”. O que, massa sovint, “estan concebudes en clau metropolitana”. Per això, es reivindica una descentralització de la presa de decisions i l’escolta de les demandes del territori, tenint present la lleialtat institucional que sempre ha mostrat aquesta regió envers el govern. Alhora, se sol·licita que les restriccions s’anunciïn amb marge de temps. “Les empreses i negocis no funcionen com un interruptor que es pugui anar encenent i apagant”, apunta. I que aquestes restriccions vagin acompanyades de compensacions econòmiques ràpides i adequades.

Paral·lelament, també es reclama que es tingui en compte el caràcter transfronterer de la majoria de comarques d’aquesta franja, per permetre la mobilitat almenys entre el Ripollès i el Vallespir, l’Alta i la Baixa Cerdanya, l’Alt Urgell amb Andorra, la Vall d’Aran amb els municipi occitans veïns o l’Alta Ribagorça amb la resta de la Ribagorça.

Durant les properes hores, alcaldes, presidents i la síndica signaran el manifest, que s’adreçarà a diversos departaments de la Generalitat de Catalunya, a diversos ministeris espanyols, així com als governs d’Andorra i França. També s’obrirà al teixit empresarial, per tal que hi pugui mostrar el suport.

L’èxit de la trobada ha desembocat en la voluntat de tots els participants de repetir reunions municipalistes del Pirineu periòdicament.

MANIFEST DEL MÓN LOCAL DEL PIRINEU I L’ARAN 

El Conselh Generau d’Aran, els consells Comarcals del Ripollès, la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, alcaldesses i alcaldes dels ajuntaments pirinencs i representants del món local volem manifestar el següent: 

1. Compromesos amb el nostre territori, la salut, l’economia i el benestar

El nostre compromís amb la lluita contra la pandèmia de la Covid19 i per revertir les conseqüències negatives que, em matèria sanitària, econòmica i social, pateixen els nostres conciutadans, el nostre teixit econòmic i social i els nostres municipis i comarques, tot reiterant l’agraïment a la tasca que està fent el personal dels centres sanitaris i socials, expressant el nostre suport als nostres conciutadans i conciutadanes i als diferents sectors d’activitat econòmica , així com el nostre escalf a les víctimes de la pandèmia.

2. La singularitat del Pirineu i l’Aran

Cal que el Govern tingui en compte la realitat i la singularitat del territori del Pirineu i l’Aran, amb extensió territorial, baixa població, també baixa densitat de població, nuclis petits, menys serveis i unes especificitats pròpies. Som el 18% del territori català, però només l’1% de la població. En aquest sentit, reiterem la necessitat de mesures diferenciades per territoris que són diferents. Convé recordar que, durant la primera onada de la pandèmia, es van tenir en compte les regions sanitàries com a unitat territorial per a la presa de decisions. 

3. Confinament comarcal

A les nostres comarques, el confinament hauria de ser a nivell comarcal, i no a nivell municipal, sense renunciar a l’àmbit territorial de les regions sanitàries com a unitat territorial de confinament. La mobilitat ha de ser, almenys, a nivell comarcal. Aquesta mesura ja s’ha demanat des de diversos territoris i, particularment, en escrit conjunt del Conselh General d’Aran i els consells comarcals de les nostres comarques. 

4. La mobilitat transfronterera

Les nostres comarques són també territoris transfronterers. Cal permetre la mobilitat entre els territoris limítrofs transfronterers, amb França, Andorra i la Franja de ponent. 

5. Mesures específiques sectorials pel nostre territori, no en clau metropolitana

Cal repensar les diferents mesures sectorials i que tinguin en compte l’especificitat pirinenca i aranesa. En el nostre territori, mesures com el tancament del comerç no essencial durant el cap de setmana o les franges horàries establertes per a la restauració no tenen sentit. Especialment, demanem que es permeti al sector de l’hostaleria i la restauració recuperar la franja d’obertura per als sopars que hi havia hagut anteriorment. Massa sovint, les mesures dictades pel PROCICAT estan concebudes en clau metropolitana i no s’adeqüen a la realitat del nostre territori. 

6. Comptar amb el món local en la presa de decisions

Demanem que s’escolti el món local, que és el primer compromès amb la salut, el benestar i l’economia del territori. Necessitem, en la presa de decisions, una major descentralització i que el Govern de la Generalitat tingui en compte les nostres demandes. El Pirineu i l’Aran sempre hem mantingut una posició de lleialtat institucional, però no ens sentim escoltats ni suficientment tinguts en compte pel Govern de la Generalitat. La proximitat dels ens locals a la realitat del nostre territori ha de ser un valor tingut en compte en aquesta presa de decisions. Cal que en el PROCICAT hi hagi representació del nostre món local. Igualment, demanem que les peticions que adrecem des del món local no quedin sense resposta. 

7. Els anuncis de mesures restrictives s’han de fer amb més antelació

Cal que les mesures que s’implementin s’anunciïn amb un mínim d’antelació. Això és especialment rellevant per als diferents sectors d’activitat econòmica. Les empreses i negocis no funcionen com un interruptor que es pugui anar encenent i apagant, i es necessita un mínim de temps per quan un sector d’activitat econòmica ha d’obrir, tancar o adaptar-se a noves mesures. 

8. Els governs de la Generalitat i de l’Estat han d’acompanyar les restriccions i decisions sanitàries amb mesures de reactivació econòmica

És necessari que les restriccions a l’activitat econòmica vagin acompanyades de mesures efectives, adequades i que s’articulin amb celeritat per donar suport a l’activitat econòmica i ajudin a la reactivació dels diferents sectors. Aquesta petició s’adreça tant al Govern de la Generalitat com al Govern de l’Estat, destinataris principals del gruix dels tributs vinculats a l’activitat econòmica. Al Govern de l’Estat, també li demanem que, en els casos de tancament obligat o restriccions significatives per un sector d’activitat econòmica, això tingui conseqüències pel que fa a les seves obligacions tributàries i amb la Seguretat Social. 

9. L’afectació específica en la temporada d’hivern ha de comportar ajuts específics per al Pirineu i l’Aran

Convé incidir en què les mesures actuals estan impactant de ple en una gran part de la nostra economia i en un període, el de la temporada d’hivern, que és un dels més importants per a l’activitat econòmica de les nostres comarques. Més encara, algunes comarques pirinenques s’han vist especialment afectades. Les restriccions i les mesures en matèria sanitària han d’anar de la mà de mesures econòmiques suficients. Així, aquesta afectació concreta i estacional a l’activitat econòmica del Pirineu i l’Aran ha de comportar també mesures de reactivació i d’impuls econòmic específiques per al nostre territori. 

10. Els recursos dels ens locals i la participació del món local en els projectes europeus

També cal reclamar a l’Estat i la Generalitat que dotin de més recursos els ens locals, que hem vist com, en el darrer any, s’incrementaven les necessitats a cobrir, assumint sovint moltes competències que no ens són pròpies. Volem participar en el repartiment dels fons europeus i que es desenvolupin projectes específics per al Pirineu i l’Aran. Reiterem, de nou, la necessitat de tenir en compte el reequilibri territorial i mesures de discriminació positiva en el disseny de les polítiques públiques. 

11. Increment dels recursos sanitaris, socials i de seguretat ciutadana del nostre territori

Cal redimensionar a l’alça els recursos que es destinen al nostre territori en matèria sanitària i social per fer front a la pandèmia, així com els efectius del cos de Mossos d’Esquadra, ja que el gruix dels nostres municipis o no disposa de Policia Local o, els que en disposen, són de dimensió reduïda. No és el mateix donar cobertura a territoris amb concentració territorial que a territoris com el nostre, que a la vegada té una realitat sociodemogràfica diferenciada.

12. El compromís de totes les administracions públiques i la col·laboració publicoprivada 

Fer tramesa d’aquest manifest als diferents departaments del Govern de la Generalitat i a les delegacions territorials de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran i a Girona; al Govern de l’Estat (Presidència del Govern i ministeris competents en matèria d’Hisenda, Seguretat Social, Política Territorial, Transports i Mobilitat, Interior i Indústria, Comerç i Turisme); a les associacions municipalistes de Catalunya; als ajuntaments, consells comarcals, Conselh Generau d’Aran i entitats municipals descentralitzades; a l’Associació Catalana d’Estacions d’Esquí i Activitats de Muntanya i a les agrupacions econòmiques i empresarials de les nostres comarques, a les quals convidem a sumar-se a aquest manifest. 

Pirineu i Aran, 14 de gener de 2021