Contrarestar els efectes de la crisi social i econòmica derivada de la covid-19 és una qüestió que ha ocupat el Consell Comarcal del Ripollès des que es va desencadenar aquesta pandèmia global. El treball dut a terme des de llavors conjuntament amb l’Agència de desenvolupament del Ripollès i la Unió intersectorial empresarial del Ripollès, amb la complicitat de totes les administracions que intervenen en el nostre territori i també amb els agents econòmics i socials, ha desembocat en un pla de reactivació socioeconòmica anomenat Ripollès 30.

El pla l’ha presentat el president, Joaquim Colomer, acompanyat de la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, i s’ha elaborat gràcies a una subvenció de 103.200 euros corresponents a una subvenció del Servei públic d’ocupació de Catalunya en el marc dels Plans de reactivació socioeconòmica covid-19, finançat pel Servei públic d’ocupació estatal i amb el cofinançament del Fons social europeu. Les accions que se’n desprenen es duran a terme per mitjà d’una aportació de més de 818.000 euros del consell comarcal, provinents del fons extraordinaris de cooperació local de la Generalitat de Catalunya.

En la seva intervenció, Colomer ha radiografiat la situació en què es troba el Ripollès: “Parlem de davallada de l’activitat econòmica, pèrdua de llocs de feina, aturada del desenvolupament normal de la vida social… I a tot això va en paral·lel a una pèrdua general de la confiança en el nostre futur col·lectiu”. Així mateix, ha recalcat que des de l’inici de la pandèmia s’ha treballat en la recerca de solucions “sempre cercant el consens amb els sectors econòmics i col·lectius implicats”. El president ha afirmat que som davant d’un repte “majúscul i ambiciós” i que afrontar-lo requereix “coordinació, la col·laboració, la corresponsabilitat i la concertació territorial” de totes les entitats del territori.

De la seva banda, la consellera Geis ha aplaudit que el pla Ripollès 30 ofereixi una diagnosi molt clara de la situació i concreti molt bé les accions a dur a terme i els responsables de tirar-les endavant. En aquest sentit, s’ha mostrat “optimista” davant del fet que aquest full de ruta vincula la societat civil, el vessant polític i el sector empresarial amb voluntat de “fer pinya al Ripollès per a aquesta reactivació”.

20 MANCACES PER AFRONTAR

Aquest document parteix d’una diagnosi marcada per la pèrdua de població especialment des dels anys seixanta i una situació demogràfica amb un pes rellevant pel que fa a població envellida. També es fixa en la davallada interanual del producte interior brut en la majoria de sectors econòmics, el pes de cada activitat econòmica en la producció de la riquesa comarcal, l’evolució de l’atur i els efectes de la pandèmia en l’ocupació.

Paral·lelament, abans de l’estiu del 2020, una comissió de treball tripartida va engegar dotze taules sectorials, formades per representants de tots els sectors socials i econòmics i socials del Ripollès i amb una coordinació i dinamització tècnica. Aquestes taules han permès consensuar els fronts a atacar en àmbits com el turisme, el comerç, el sector agroalimentari, el social, la formació, el de l’energia i el forestal, la construcció i la immobiliària, les infraestructures, l’àmbit polític, la indústria, el transport, els serveis i el sector sociosanitari.

Tot aquest treball ha servit per identificar vint mancances a abordar. Entre elles s’hi situa la falta de personal qualificat en oficis i en indústria, la fugida de talent jove, la necessitat de més habitatge apte per ser utilitzat, la manca de promocions immobiliàries noves, la necessitat de cohesionar més el Ripollès com a destinació turística conjunta, que cal seguir avançant en matèria d’eficiència energètica, cal perfeccionar la col·laboració publicoprivada en accions per al desenvolupament de la comarca, que és necessari avançar en la implantació de sistemes de big data, o que el Ripollès és un territori amb visions i realitats territorials diverses, cosa que condiciona el treball conjunt.

30 PROJECTES A REALITZAR

A partir d’aquí, aquestes mancances s’han transformat en trenta projectes a curt, mitjà i llarg termini que pivoten en la creació de llocs de feina, la transició digital i la transició energètica i que passen pel treball en xarxa de tots els actors de la comarca, amb lideratges concrets i tenint en compte la col·laboració publicoprivada. Aquests projectes se circumscriuen sota vuit enfocaments: El talent arrela al Ripollès; Viure al Ripollès; Comerç XXI; El Ripollès, destinació turística; Transició energètica al Ripollès; Ripollès, futur agroalimentari; Intel·ligent, inclusiu i impacte; i Transversalitat.

Entre aquest llarg llistat de projectes, per exemple, s’hi troba la redefinició de l’ensenyament d’oficis, la gestió del talent, disposar d’un nou cicle formatiu de grau mitjà de tècnic auxiliar d’infermeria, rehabilitar l’habitatge buit per al lloguer, la recerca activa de promotors del sòl, normalitzar l’ús de les plataformes de comerç en línia, crear un projecte específic a l’entorn de la bicicleta, campanyes de comunicació i promoció per atraure visitants, el desplegament del vehicle elèctric, avançar en la implantació d’energies renovables, eixamplar i consolidar la marca Producte del Ripollès o perfeccionar el relat de la comarca del Ripollès.

L’horitzó global en què es treballa és l’any 2030 i duen intrínsecament l’objectiu que, aquell any, el Ripollès arribi als 30.000 habitants. Per coordinar i fer seguiment del desplegament del pla es crearan uns quadres de comandament, uns indicadors, uns terminis i un sistema d’avaluació i rendició de comptes.

Descarregueu aquí el document de presentació del pla de reactivació socioeconòmica Ripollès 30: