Donar suport als ajuntaments del Ripollès en una conjuntura econòmica complicada aprofitant el romanent de tresoreria amb què el Consell Comarcal del Ripollès ha tancat l’exercici del 2021. Amb aquest propòsit, el president, Joaquim Colomer, ha anunciat la transferència de 190.000 euros, més de la meitat d’aquest romanent, als consistoris, perquè s’inverteixin en habitatge o en la redacció de projectes. La mesura, que ja va rebre llum verda per unanimitat a la sessió del Consell d’alcaldes i alcaldesses de la setmana passada a Ribes de Freser, ha superat el tràmit del ple també amb el vot unànime de tots els grups polítics.

Colomer ha detallat que aquests 190.000 euros es repartiran a parts iguals entre els 19 ajuntaments, de manera que cadascun en rebrà 10.000. El propòsit és que les corporacions els destinin a actuacions i també en la redacció de projectes en matèria d’habitatge. “Ens interessa que des del consell comarcal donem la màxima ajuda a tots els ajuntaments i tocant uns temes que són sensibles”, ha manifestat el president. De fet, tal com ha concretat, aquesta era una inquietud que diversos alcaldes li han traslladat en reunions i volia donar-hi resposta. Tot plegat, amb la voluntat de contribuir a contrarestar la conjuntura actual de manca d’habitatge assequible per a les famílies del Ripollès o aquelles que s’hi voldrien traslladar a viure.

OBJECTIU: CAPTAR FONS PER AL RIPOLLÈS

El president ha subratllat que, amb aquesta acció, el que també es pretén és que els ajuntaments puguin redactar el màxim de projectes per presentar-los a convocatòries de subvencions, tant de la Generalitat com de la Diputació de Girona. Tot i així, es pensa especialment en els fons europeus NextGenerationEU. D’aquesta manera, s’aconseguiria captar fons d’aquestes administracions perquè reverteixin en el Ripollès, la comarca en reculli els fruits en múltiples formes.

EL SERVEI DE RESIDUS, UN 9,4 % MÉS CAR EL 2023

Paral·lelament, en aquesta sessió plenària també s’ha aprovat l’estudi de costos del 2023 de la recollida i el tractament dels residus urbans juntament amb també l’estudi dels costos de manteniment de l’abocador clausurat Ripollès 3, ubicat al terme municipal de les Llosses. Les xifres ja van rebre el vot favorable unànime al plenari de la setmana passada del Consell d’alcaldes i alcaldesses del Ripollès, reunit a Ribes de Freser i ara ha superat el tràmit del ple del consell comarcal.

Tal com ha detallat el conseller comarcal de Medi ambient, Josep Coma, els comptes ascendeixen a 3.751.242,74 euros. Es tracta d’una xifra un 8 % superior a la previsió per al 2022. Tot i així, si la diferència es calcula sobre el darrer any tancat i liquidat, el 2021, l’augment seria del 23 %. D’aquests 3,75 milions, 673.864,07 euros corresponen al tractament del rebuig, els trastos i la fracció orgànica; 2.554.465,91 euros són del servei de recollida dels residus i 522.912,76 és el cost previst del manteniment de l’abocador clausurat Ripollès 3, els lixiviats del qual caldrà seguir tractant durant els propers anys. Paral·lelament, fixant-nos estrictament en la recollida i el tractament de residus, el cost és de 3.228.329,98, que representen un 9,4 % més respecte a l’estudi del costos del 2022.

El conseller Coma ha justificat l’augment de costos amb la conjuntura econòmica d’augment de preus i amb el fet que els contractes nous, que es preveu que entrin en vigor el juliol vinent, preveuen revisions de preus i de salaris. Des de l’oposició, Sergi Albrich (ERC-AM) ha lamentat que s’encareixi el servei i el reciclatge no augmenti, cosa que creu que afectarà els ciutadans. Qualifica d’”hipocresia dir que ho estem fent bé” i ha demanat lideratge al consell comarcal per a un sistema més funcional. Coma li ha replicat que fa mesos que es treballen els models de recollida de residus amb els alcaldes, a qui considera més legitimats per prendre decisions. Arran de referències d’Albrich a comarques que reciclen més, el president, Joaquim Colomer, ha reclamat que es tingui present com això les afecta econòmicament i aplaudeix municipis ripollesos que tenen bones xifres amb menys viatges de camió i, per tant, sistemes més eficients econòmicament i sostenibles. També des de l’oposició, Àlex Medrano (AMUNT) ha lamentat que el debat entri en “la demagògia i la política estèril”, que impedeixen tirar endavant. També afirma que no “compra” les dades i voldria més innovació i prestar atenció a bones pràctiques d’altres comarques.