Defensar els interessos del Ripollès i contribuir a bastir un instrument efectiu i eficient per al Ripollès i la resta del Pirineu. Amb aquests propòsits, el Consell Comarcal del Ripollès s’ha implicat amb el procés de redacció de la futura llei d’alta muntanya, que actualment és a la fase d’avantprojecte. És per això que ha preparat un seguit d’aportacions que aquest vespre es posaran en comú en el marc del Consell d’alcaldies del Ripollès.

Les propostes que ha preparat el consell comarcal i que ha coordinat el vicepresident i conseller comarcal de Planificació Territorial, Sergi Albrich, van en la línia de millorar la presència dels consells comarcals i aconseguir una proximitat efectiva de la llei a la realitat dels municipis i les persones que engloba. També es persegueix donar valor a la realitat dels territoris d’alta muntanya i es demana agilitat i claredat al redactat per habilitar el marc legal necessari i desplegar els instruments de forma efectiva i eficient. Així mateix, reivindica concreció i claredat en el contingut de la llei d’acord amb les especificitats, els reptes i les oportunitats de l’àmbit territorial d’aplicació.

TRACTAMENTS DIFERENCIALS

Les esmenes que proposa el Consell Comarcal del Ripollès conviden a fer tractaments diferencials en diverses matèries. En el camp de l’habitatge, es demana un programa focalitzat en la realitat de muntanya que doni respostes a les mancances actuals “amb propostes i accions concretes, efectives i realitzables per garantir l’arrelament al territori”. També demana un tractament diferencial quant a sector primari i producció agroalimentària local, mitjançant la “creació de mesures que afavoreixin l’agricultura ecològica, la ramaderia extensiva i la silvicultura a muntanya, potenciant la qualitat i la singularitat de la producció agroalimentària, els circuits curts de proximitat i la venda directa”.

Paral·lelament, es proposa incorporar la perspectiva del paisatge de muntanya a les planificacions i a les estratègies de desenvolupament socioeconòmic “com a agent territorialitzador i actiu de qualitat, de competitivitat, d’emprenedoria i d’identitat”. I, en el vessant turístic, el consell comarcal reivindica la defensa d’un model turístic de muntanya “sostenible, respectuós i inclusiu, que promogui accions de turisme regeneratiu singulars que donin valor als recursos endògens i generin un retorn positiu al territori”.

Les propostes ripolleses a aquest avantprojecte de llei també fan esment a la formació. Es vol que s’implementi un model de gestió dels recursos i iniciatives formatives especialitzades que contribueixin a millorar el reequilibri territorial i a l’arrelament dels joves.

Paral·lelament a aquests àmbits, també s’aborden qüestions com l’aposta per la mobilitat sostenible i el transport públic, els efectes del canvi climàtic i les oportunitats que genera la cooperació transfronterera als municipis d’alta muntanya. Així mateix, s’apunta que seria convenient que el text legal tingués vinculació amb l’Estratègia del Pirineu, aprovada l’abril del 2023.

PRESÈNCIA AL RIPOLLÈS

La realitat geogràfica fa que el Pirineu no estigui vertebrat de forma transversal, cosa que desemboca en una dificultat en les interaccions socials, econòmiques i polítiques de la serralada. És per aquest motiu que el Consell Comarcal del Ripollès defensa la necessitat que els organismes que es creïn a redós d’aquesta llei abracin la comarca i no la deixin desplaçada, pel fet de no ser de la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran. És per aquest motiu que la corporació demana que es creï una unitat tècnica específica de l’observatori i l’oficina de l’alta muntanya al Ripollès, com una forma de garantir un pes del Pirineu oriental a l’hora d’aplicar la llei.

Juntament amb aquest punt, les esmenes defensades pel Consell Comarcal del Ripollès també introdueixen mesures per reforçar el pes dels consells comarcals a l’articulat. Es demana que se’ls tingui en compte a l’hora de designar membres de grups de treball i comissions, que se’ls reconegui com a ens estratègics per garantir que l’activació d’eines, instruments i unitats al seus territoris i que se’ls tingui presents com a instruments de cooperació territorial.

LA NOVA LLEI D’ALTA MUNTANYA

El projecte de nova llei d’alta muntanya sorgeix de la necessitat d’actualitzar el text vigent, aprovat del 1983 i, per tant, que en alguns aspectes ha quedat obsolet. Aleshores, es busca establir un marc normatiu on es reconeguin de forma expressa i diferencial les especificitats dels territoris de l’alta muntanya, per adaptar les polítiques sectorials, crear instruments necessaris per fer front als reptes detectats i garantir l’equilibri territorial dels territoris d’alta muntanya i la resta de territoris.

El tret de sortida de la redacció d’aquesta futura llei van començar el 2011 a través d’un encàrrec del Consell general de muntanya al Departament de Territori. La conselleria va crear un grup de treball integrat per professionals de la Generalitat de Catalunya i de les comarques afectades vinculats a diversos àmbits estratègics. Les seves conclusions es van presentar el novembre del 2014. A partir d’aquí, la redacció de l’avantprojecte ha anat avançant marcada per diversos canvis polítics i actualment està immersa en un procés participatiu obert.